Avui, per alguns, serà un dia molt especial, un dia per compartir, per estimar, per escoltar i simplement, per estar. Altres, ho veuran com una nit que porta al dia. I altres, com una gran merda. I no em qualifico de cap d'aquests, jo simplement, estic i prou.
Seria per mi tot un honor, i ho dic molt sincerament, o no, dedicar un text, unes línies (més de les que ja he fet) o una engruna més de temps a parlar sobre el nadal, i l'amor que comporta, i les coses tan i tan i tan boniques que hi ha perquè tot és perfecte i meravellós. A més, s'ajunten les famílies que en tot l'any no s'han dit ni han fet res, en un dia, es posen d'acord en quelcom, en el dia, rarament no l'han escollit ells. En fi, que ja sabeu de quina palla parlo. Evidentment no ho faré, no mantindré aquesta conversa, diàleg, entre lector i redactor perquè em fa mandra.
Dit això, puc començar.
Em fot com una mica de ràbia que la gent vulgui actuar o actuiï de manera diferent depene n de les circumstàncies, del que l'envolta o de la gent. De veritat que em bull tot allò que pugui bullir del meu cos, i fins i tot, em cou. Tant costa ser real, humil, sincer o persona? És que de veritat, no sé, tan estrany és dir o pensar alguna cosa i expressar-la amb total llibertat sense que et mirin amb cara de dubte? Hòstia és que m'indigna i no saps com. Ara hi ha aquell, no diguis això que si no quedaràs exclòs del supermega grup fashion. Com dirien alguns "acuéstate". Opino que és ser una mica hipòcrita m'entens... Del pal; penso així, i sóc així, però com hi ha gent actuo d'una altra manera d'acord? Gràcies, gràcies humanitat per portar-me aquesta hipocresia incorporada en vena, com les etiquetes i prejudicis que posa la gent, gràcies de veritat. La hipocresia també va lligada amb el primer paràgraf, però, alerta, farem un salt temporal i espacial i aquí no ha passat res (recorda que em fa mandra).
Dit el que deia, puc continuar explicant la gran quantitat de veus que passen per les orelles caminant amb un xiulet a la boca, escopint fang i sorra per tapar aquests orificis auditius. En conclusió que sí, que el que deia, que estic cansat d'això. Espero que ho hagis entès perquè jo no. Però tranquil, és nadal, cap problema.
En conclusió de les dues conclusions anteriors (intento posar èmfasi), podem arribar a deduir que és molt trista la manera d'actuar i comportar-se de la gent. I dic actitud, perquè espero i desitjo amb cos i ànima que no siguin així. Per això, el que faig jo, o almenys intento, és ser tu mateix, deixar fluir els teus pensaments i les teves idees amb tothom, sense filtre. Potenciar allò que et fa diferent i únic és potenciar-te a tu mateix.No t'oblidis que alguns t'odiaran per ser així, però d'altres, t'estimaran. A més, per què posar filtre? El filtre és una xarxa de mentides per intentar encaixar, i tu no vols encaixar, vols ser feliç tenint la teva essència. Perquè NO pots dir mentides, ja que és nadal. Prou.
El popurri d'escombraries que he posat no és res més que una bossa plena de brossa, brossa que mostra allò que tots veiem i ningú diu, i aquí està. Ara, realment, espero que en el dia d'avui o de demà, el passis fent allò que tu més desitgis, allò que et vingui de gust, allò que creguis que has de fer i no has fet, sense filtre, perquè és el que toca.
Bon Nadal
Roger.
