Pipa amb fum blau

M'encanta notar que la vida em sorprèn. És com si jo fos un viatger que ha escollit el seu camí i amb la seva indumentària recorrerà allò que pugui mentre manté una pipa i respira fum de color blau i rosa. Em sento com si estés esquiant per damunt dels meus sentiments i pogués adonar-me'n que només depèn de mi. Simplement, tot, depèn de mi. Sóc jo mateix, i les meves decisions tenen causes més o menys transcendentals del qual voldria, però les prenc amb el cor. Noto com si m'escapés de tot això, com si m'intentés evadir però no tingués temps per fer-ho perquè realment mai he deixat de fer-ho. Senzillament, fluir, deixar-me créixer per tornar  a néixer, una nova via d'escap és no parar mai d'escapar-te. Potser odio el meu entorn, potser no, potser m'hi sento còmode, potser no, no he tingut temps per parar i reflexionar, per analitzar si realment això que m'està envoltant i m'està intentant agafar és bo, si val la pena o no, si és bonic, o no. Sembla que no tingui fre, només em deixo emportar pel fum de la pipa de color blau, aquell que em mou. Ni tan sols miro enrere, crec que no em cal, em poso tinta entre les cames i continuo el meu camí per seguir posant tinta al paper. No em paro, però el ritme que porto és el meu. Al cap i a la fi, això, va de ser jo mateix. Només desconnecto una engruna de temps per recordar que estic connectant amb la realitat, aquella de la qual m'escapo, i torno a connectar per desconnectar i no tornar a connectar desconnectant mai més. Giro el cap i noto com els meus peus trepitgen les roques de la muntanya. S'està tan bé allà dalt, és aire fresc, pur, i calmat. L'únic que vull és poder parar-me i observar el meu entorn mentre gaudeixo del raig de llum que em pica als meus ulls caiguts, xinats, mentre intento captivar el moment amb el fum que trec expirant lentament per la boca. Llavors m'adono que no puc estar tanta estona parat, que la substància m'espera darrere, que he de començar a córrer per anar al meu pas, per no desconnectar de la realitat  que visc i connectar amb aquella que no hi vull viure. Això sí, sempre, amb calma. No m'agrada anar amb pressa, sé que les coses no aniran ni millor ni pitjor per anar més ràpidament.

I vaig continuar esquiant per damunt dels meus sentiments