Diuen que les paraules provenen del lloc més profund i interior del nostre cos. Diuen que són intangibles, però a vegades piquen tan fort que és com si ho fossin. Les meves paraules serveixen per parlar del que no es pot parlar, i per dir el que ningú diu.
El verí d'aquestes paraules flueix en tots nosaltres. La importància que tenen és per com les fem fluir. Ara canviem-ho totalment d'àmbit. Diguem-ne que les paraules les agrupem i globalitzem, però ho fem damunt de cada persona. És a dir, cadascú de nosaltres té una paraula que li envolta el crani. Aquesta no la defineix un mateix. La defineixen els altres, com ets, qui ets, o un simple com et dius. Però, poden anar més enllà d'això, poden recriminar-te, destrossar-te, i el que és més interessant definir-te. Aquestes paraules transformades a mots vindrien a ser els "prejudicis". Un tema global, molt comú, molt tòpic. Però és tan trista la realitat d'aquest mot. Estem en un lloc, en una classe, en un autobús; no té importància, i observem , analitzem l'entorn. En aquell instant ens fixem en si aquell porta roba de marca, o el del costat parla català i no és un estranger. També som capaços de dir el típic "aquest no va amb mi" simplement per com vesteix , es pentina , parla o per com s'ha posat les ulleres aquell dia. I què importa. I què més dóna , si al final, tots o fem. Tots mirem, jutgem i diem; aquella és guapa, aquell és inútil, i l'altre és pobre, perquè som així, i a més a més o portem al extrem de sentir-nos orgullosos de no pertànyer al grup mediocre al que senyalem. Però, alerta, no som ningú. No tenim dret. No podem dir com i qui són els del seient del costat del autobús, ni el que fa la cua al supermercat. Ho fem. No ho hauríem de fer. Ho sabem i ho farem igual. Perquè és així, és la nostra realitat i ens creiem que la nostra suposada ètica pertany amb aquesta, però anem equivocats. Perquè un noi que porta un tatuatge és estrany, i un que porta un forat al nas encara ho és més. S'escau més en un altre bàndol que no pas al meu costat. No té importància al saber que aquell dels tatuatges és un "broker de Bolsa" i que darrere del pírcing hi ha unes paraules que desmaquillen qualsevol prejudici i realitat abstracte. És així. Tots ho sabem. Fins que no ens diguin ; sóc enginyer tècnic aeronàutic, no el veurem amb uns altres ulls, perquè en el moment que la persona digui aquestes quatre paraules el tindrem sobrevalorat perquè sí , sense un motiu aparent.
Llavors, amb això et dic, aquestes paraules, aquest verí que succiona ments, perquè no té tan de poder mostrant una ètica, una moral, un tot com a persona. No és irreal, és possible, la meva pregunta és per què no hi és quan hi podria ser.
