Ara per ara

Parlem del dia a dia, parlem del saber estar, parlem d'una societat, d'una visió general del món en la qual no m'hi veig gens reflectit.

És difícil saber com enfocar la teva mentalitat amb 18 anys, però encara és més difícil comprendre com l'enfoquen els altres. No entenc que el que s'englobi com el que és correcte i no ho sigui estigui ben vist. No entenc com un que escriu, un que canta, un que toca un instrument o fa teatre, només per fer-ho, soni estrany o irregular, pel simple fet que gaudeix fent  allò que més li agrada. Tothom pot no entendre, però si no ens esforcem perquè s'entengui, per canviar, no canviarà. Tothom pensa que canviï aquell, que actuï l'altre, jo em limitaré a ésser, a existir, a continuar fent el que fa tothom i  prou. Amb això no n'hi ha prou. Jo et dic, digues que no, jo et dic canvia't, canvia, jo et dic; sigues tu i fes aquest tu cada dia més gran. La meva mentalitat no és valorada, tampoc entesa ni compartida, però no per això m'oblido de canviar-la, de fer-la , de sentir-la cada dia i alimentar-la. Moltes vegades les paraules sonen buides, i més en aquesta societat on un diàleg és infravalorat per una guerra o una simple demagògia . És difícil també  saber com canviar  una societat si la majoria d'aquesta pensa en una absència de diàleg real i honest. Ningú no es planteja, més aviat rebutja, el voler canviar. El canviar, fer i viure com tu vols roman en tu mateix, perquè si tu no canvies no canviaràs la societat en la qual vius. 

Jo t'invito a ser diferent, a fer el que t'agrada i gaudir mentre ho fas. T'invito a canviar per canviar els altres i ser feliç,  plaure a la teva manera deixant de banda la globalització d'aquesta societat.