Avui és un dia d’aquells en què et lleves i el veus transcórrer i res canvia , res varia , tot va passant , un dia com sempre , amb la rutina “ de cos present”.
S’han realitzat algunes decisions , moltes equivocades , d’altres que s’han sentit rebutjades. En resum , l’únic que he fet , dormir , intentar desconnectar d’aquest món i d’aquesta dimensió. L’ intent? Una desorientació de la coherència exagerada.
Avui és un dia per escriure en el qual no sé què fer…
Escric , intento plasmar les idees , però res. Un total fracàs , la ment em rebutja , no té ganes d’estar aquí ni de fer res. Però on vol que la porti? Què espera trobar? Res més que milers de paraules amb un buit impressionant intentant apropiar-se d’una “desconnexió” inexistent.
Jo no el qualificaria com un mal dia ,sinó com un dia per escriure , un dia per poder recordar i intentar expressar tot el que sents amb una mica de tinta ja que tot el que m’envolta es desfà.
Semblo pessimista , no? Bé , com sempre, només intento fer la meva escriptura natural i original perquè al final ja no sé sí sóc tan “pessimista” com semblo o sóc més aviat…realista.
Crec que tinc ràbia , impotència , diversos sentiments de frustració penetrant-me el tòrax, i tot això no em deix respirar , necessito evadir-me i explotar , començar a ser lliure , a saltar , volar ,a disparar-se sense frena d’una adrenalina accelerada , però.. ja és…tard.
No sé sí és tant com dic , al fi i al cap , és un dia per escriure.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada