La vida són quatre parets. Aquestes parets t'envolten, t'ofusquen, ocupen tot el teu espai. Poden ser infinites. Poden ser grandioses, poden convertir-se en muralles.
La qüestió és conèixer les quatre parets. Observar cada detall, cada mil·límetre, cada línia que les defineix. Aquestes quatre parets et marcaran la vida, te la limitaran, formaràs part sense preguntar-te per què i viuràs tancat, acorralat, atrapat. Començaràs de ben petit mentre et diran com són les parets. Com les has de viure, però sense sortir-hi, sense oblidar mai que et limiten, que ets allà dins, que en formes part i no pots escapar-ne. Seguidament quan comencis ha estar ben atrapat i no et preguntis què hi fas allà aniràs creixent. Aniràs veient com les parets s'expandeixen al teu ritme i se't posen més parets entre mig, deixant-te menys espai del que encara tenies. En aquell moment ho ets. Ho seràs . I ho continuaràs sent. Formaràs part de les quatre parets. Seràs el seu ventríloc personalitzat, a la seva manera, com ells volen. Estaràs preocupat per la teva feina, per la teva vida, per la teva família, mentre els més pobres es fan més pobres i els més rics, més rics. I tu mentre, dins les quatre parets. En aquell precís instant, en aquell moment, para, retrocedeix en el temps, observa't, coneix-te, inspeccionat i visualitza les quatre parets. N'estàs segur? Només quatre? Mira cap dalt, observa què hi ha. Passa un fil llum. S'escapa i et diu; sóc aquí. Encara ets a temps. No et quedis dins el forat, agafa la llum i posa't el filtre de la vida que vulguis.
La vida, amb un filtre diferent, amb un "ying i un yang", sense quatre parets, sense res. Sigues propietari de tu mateix, del teu camí, de la teva llum.
2 comentaris:
M'encanta es preciós!!!
Moltes gràcies!! Me'n alegro que t'agradi!
Publica un comentari a l'entrada