Altre cop les llàgrimes,
són properes. Perforen,
esquincen dins el pit.
Un aïllament constant.
Fan soles uns pensaments,
tiren endavant.
Incomprès, addicte,
d’intel·ligència fugaç,
dubtosa.
Els sentiments escriuen,
sols. Busquen un mar
nítid, tranquil.
Volen evitar-lo, ell,
torna a replicar-lo.
Purifiquen en l’interior.
S’ envà , en
moments,
torna. Cruel, cínic,
sap atacar-te, destrossar-te.
No hi ha escapatòria,
ni medicina,
El dolor ja és aquí.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada