Agredolç

I no sé què és el que em fa reviure un sentiment així de profund en el meu interior. Només sé que m'escolto per recordar la teva veu com ressona dins meu, i si no fos per tu, no podria escriure això i transmetre un 1% dels records que floten per aquí. I no sé, ja t'he dit que no ho sé, però una guitarra ressona de fons marcant les notes d'aquesta melodia. Sempre m'he imaginat el teu somriure brillant amb aquesta partitura, i no ho puc evitar, ja ho saps. I saps que m'agrada no saber, que m'agrada ser així i a tu, de vegades, sé que no t'agrada tant, però que faríem sense moments que ens traslladen a records que s'emporten bocins de cor, degradats, sang roja que brolla pels teus ulls. I diguem que no és vertader si no m'has mirat com jo ho he fet avui per tu. M'has tornat a fer sentir lliure, i escric, perquè de vegades se'm dóna millor entendre'm així, entendre't així, i entendre'ns així. No podria utilitzar paraules per descriure allò que se sent, són massa petites pel que el meu cor trenca ara mateix. Tanca per tornar-se a obrir, per acollir això que tu i només tu em pots donar. I no sé si és un adéu, o un fins ara, però no puc canviar les emocions que despertes quan estàs a prop meu. I em sap greu, i em fa plorar, em fa posar trist i content a la vegada, és agredolç al mateix temps, i sé en el fons que això t'encanta tant com m'encanta a mi. No sóc just, ho sé, hi ha moltes coses que no sóc, però simplement sóc jo, i a mi em val. I si això no fos una carta per cremar-la a la vora de la sorra de la platja a mitjanit, no sé què és. Però jo sempre t'ho he dit, jo no sé, per això estàs tu, per fer-me saber.