Jo sóc d'aquells que pertany al grup B. D' aquells que pensen que una nota o un examen no em demostra la capacitat intel·lectual que tinc. Sóc d'aquells que pensen i diuen que és més important com ets que no el que diuen que ets.
El meu grup però, és especial. És el grup B. Però no un grup qualsevol o normal, un d'aquells que et posen perquè un professor es pensa que amb un examen determina en quina classe pots anar i treballar. No és d'aquests. Sóc del meu grup B. Aquest és diferent, meu, únic, irrepetible i indiscutiblement propi. Aquest és el que practico dia a dia, el que em fa ser jo mateix i el que em fa no ser-ho. Aquest és el que em diu això es fa així, el que em recorda cada dia qui sóc i perquè sóc així, i el més important, que sóc així perquè vull.
A vegades no sóc capaç d'entendre els altres grups. Jo em faig càrrec del meu grup , del B , d'aquest que tothom té. Jo vull que tothom s'identifiqui amb el seu grup B, el destaqui i digui; aquest és el meu, aquest és el que em diu qui sóc, i perquè sóc.
Sóc dels que prefereixen no estudiar tant per un examen, treure un 6, i poder dir que la intel·ligència es demostra en altres camps. Que sóc capaç de desenvolupar-me amb una intel·ligència social i crear la imatge que vull que tinguin de mi. Sóc dels que prefereix ser creatiu i basar-se en el seu sistema en comptes de seguir el que hi ha implantat. Prefereixo viure, prefereixo el meu " carpe diem " al meu estil, que el seu ; agafa un llibre i estudia. Aquí et diuen que és l'important i prou, només fes-ho i ja està. Després seràs aplaudit pels mateixos que t'ho exigeixen i et critiquen. Però no parlo de la poca importància d'un sistema educatiu, parlo de la poca importància que té tal com es fa. El més important és no pensar per tu mateix, no demostrar, en el moment que ho facis aixecaran el dit i t'acusaran perquè ets del teu propi grup , del B. Tot això no deix pel terra la importància del saber, la importància de l'educació, la cultura i l' elegància.
Tot això només diu ; sigues autodidacte de les teves pròpies idees.
8 comentaris:
Tant de bo més gent pensés com tu, el més important hauria de ser el procés d'aprenentatge i els coneixements tant a nivell personal com a nivell intel·lectual i cultural que s'adquireixen, enlloc dels resultats. Si estàs interessat en aquest tema hi ha sistemes educatius molt bons com ara el de Finlàndia i autors que han parlat sobre això que has reflexionat. Aquí et deixo alguns enllaços:
-http://www.dailymotion.com/video/xx9uft_salvados-cuestion-de-educacion_shortfilms
-http://www.youtube.com/watch?v=DdNAUJWJN08
S'ha de treure "6" per ser "millor" i demostrar que es gaudeix de la vida? L'excel·lència i l'esforç també marquen un caràcter (un grup) i mereixen admiració. I és segur que obtenen recompenses i no deixen el "carpe diem" de banda. Pots trobar-ne casos. Una opinió.
A banda d'això, molt bones reflexions i bon estil. Tots hem de saber que pertanyem a B, siguin quins siguin els nostres èxits o maneres de ser!
Gràcies , en cap moment volia deixar de banda l'excel·lència i la importància del coneixement, tot el contrari. Simplement volia reflectir que una nota no marca la teva excel·lència.Gràcies per la teva opinió de veritat!
Gràcies per la teva opinió! Ara em miraré els " links" que m'has deixat. Moltes gràcies!!
Hola, Roger! Els teus escrits estan bé. Bones reflexions. Ara bé, hi ha alguna falta; per exemple, a la primera línia, després del punt, has posat "Aquells que pensen" i hauria de ser: "d'aquells que pensen", car se sobreentén la frase anterior: "sóc d'aquells que..." . A la tercera línia del primer paràgraf has posat una coma abans del segon terme de la comparació, i no cal. A la primera línia del segon paràgaf, has posar una coma després del però, cosa que mai es pot fer en català! Per això, et recomano aquesta pàgina http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html que és molt útil per aquestes coses!
Espero llegir més articles teus! :)
Gràcies, he corretgit el que he vist.
Jo també he estat sempre del B. Era el típic que es feia notar perquè era més nerviós i que quasevol cosa dolenta que passava en una classe al professor li venia el meu nom al seu cap. El que li deien que era del "montón" i que jo seria un més. Avui et puc assegurar que gràcies a un altra tipus d'intel·ligència, puc assegurar-t'he, que sóc el que ha tingut més exit (fins al moment) en la seva vida professional mentres molts del A encara estan estudiant pensant-se que algun dia arrivaran algun lloc. Estic d'acord amb tu, la intel·ligència no són uns exàmens sinó el saber afrontar-t'he a la vida i tenir un parell de collons per no sentir-t'he inferior com intenten a les escoles de fer-t'he sentir menys que els de l'A. Tu ets del Claret igual que jo ho he estat, Col·legi al que en guardo bons records, però al que mai portaré als meus futurs fills perquè potencien la competencia sense saber que lo important és que el que és més hàbil en una area estiri al que ho és menys perquè no hi ha ningú millor que un altre.
Jo sóc del B, de la B dels bons.
L'exit a la vida es marca que per les ganes i les metes que li poses no per els cumlaudems que tinguis en el teu expedient acadèmic ja que si et penses que per haver estudiat tens la vida solucionada estàs ben errat.
Compartim idees, cosa que em sembla perfecte. A mi mai m'han anat malament els exàmens, ara tampoc m'hi van. Però tinc molt clar que amb un examen no demostres res de tu, i que les teves aptituds es demostren en altres camps. L'ensenyament és important, però és més important potenciar talents que probablement molts professors veuen. D'oponions n'hi ha moltes, de fets pocs. Gràcies de veritat!
Publica un comentari a l'entrada