És curiosa la contradicció humana. És curiós com totes les persones, dia a dia, es contradiuen i expressen fal·làcies en forma de veu, escrit i acte.La filosofia humana és; digues mitja mentida i serà quasi una veritat completa. Així va tot. Expectatives pel 2014, anar a córrer, estudiar,estalviar, tot el que sempre es diu i mai es fa. És com una sensació pràcticament nova que volem experimentar, efímera,cada any, la despreocupació. Ja que és més fàcil el ; ja ho faran ,que el; ja ho faig ,ho estic fent i ho faré. És una simple conjugació verbal que costa molt de fer.Dubta de tu mateix. “ Fes-ho i ets pell”; en el moment que tu, la única persona que té constància del teu propi “ JO “, dubtis del teu “JO”, se’t cruspiran. Per què?; Cal la redundància?La conjugació de verbs no és viable, ni tangible, ni és res... És preferible la mitja mentida,el; dic que sí i és que no, o el; dic això ni que pensi allò altre, també el; em deixo portar per poder ésser un altre més. Aquí està el problema. El problema és el no voler fer dubtar als altres del seu “ JO” perquè saps que per defensar el teu “ JO “, els altres, defensaran el seu no-JO, i ells volen que siguis menys, no més, sinó fas malament.El dubte, la consulta, l’autoreflexió i l’autocrítica, el saber com i qui ets i per què ets, això, forma el teu “JO”. Però atenció, sense mitges mentides, sense un sí que és un no, només és el teu “JO” , aquell que ningú vol i tampoc accepta perquè és el que èticament és correcte i , a més , és aquell que defenses.Si no ho fas recíprocament, només seràs un àpat més en l’assignatura d’un professor, o aquella persona treballadora que té el seu cap de departament el qual obeeix per no haver estudiat.
Sigues un Jo o un “ningú”...És curiós que el simple fet de buscar i recercar al teu “JO” és l’incorrecte, és el que et fa ésser diferent i desentonar en la situació per expressar i mostrar el teu “JO”.Tots volen que dubtis del teu “ JO” per destruir-lo i construir un “ningú”, ja que donen per entès que el teu “JO”, és tan dèbil com el seu.
3 comentaris:
Roger, hom no és bon escriptor només pel que pensa, sinó també per com escriu i tu, pel que veig, no acabes de puntuar correctament (cosa que és molt difícil)! Vigila amb els punts i coma. Com menys en posis millor!
Gràcies, tot són opinions. No sé si puntuo més bé o més malament, el que m'agrada és centrar-me en el que s'escriu i com s'escriu. Espero que t'agradi.
Ben mirat, no són opinions sinó que és la veritat. Com a filoleg català he de dir que abans de ser escriptor s'ha d'apendre a escriure. I si no se'n sap, avui en dia hi ha infinites possibilitats a l'hora de poder corregir un text via internet.
Publica un comentari a l'entrada