La normalitat no normal
La normalitat no normal
7 comentarios:
- Anònim ha dit...
-
La normalitat no normal, molt bonic noi. Així es com veiem el que ens envolta molta gent i d'altres es justifiquem aprofitant-se d'ella.
- 18 de juny del 2014, a les 9:39
- - ha dit...
-
Sí, exacte! Moltes gràcies!!
- 18 de juny del 2014, a les 13:10
- Anònim ha dit...
-
Malgrat estar a segon de bat, sigues conscient que estàs utilitzant conceptes molt controversiats durant el segle XX (real, cultura, veritat, vida, ens, cos..). Realitat i real són quasi pilars de les teories psicoanalítiques i de la Fenomenologia; i Normalitat/no-normal és la base del pensament crític de Michel Foucault (o Judith Butler). Visita'ls, descobreix si és lícit parlar de normalitat, de realitat, etc.. a hores d'ara; i podràs parlar amb certa propietat sense que facis uns jocs retòrics (realitat massa real, blabla).
Com comprendràs, la filosofia i la crítica és un no-parar de replantejar-se les coses, de mirar la vida en totes les perspectives possibles: hi ha tot un món fora del que t'ensenyen a l'institut, i com més hi entris, més sorprès et quedaràs de com funciona el món! Ànims! - 5 de juliol del 2014, a les 21:32
- - ha dit...
-
Em quedo sorprès de la cultura que expresses en el meu blog. No acabo d'entendre molt bé el que em dius. Vull interpretar que abans de parlar sobre algunes teories psicoanalítiques, que he nombrat inconscientment, m'informi i les adapti adequadament en el meu blog. Perquè tal com ha dit vostè, pugui parlar amb propietat. No sé si és lícit com diu vostè, però li agraeixo que dediqui temps ha aconsellar-me i nodrir-me de cultura, però a partir d'aquí m'agradaria dir-li que els meus textos són així perquè m'agrada fer-los així, són tal com em surten, tal com em rajen. El joc retòric és la gràcia per mi, i com sempre dic, només és un simple punt de vista, més o menys culte, només intento plasmar la meva visió del món des de la meva mínima experiència i coneixement. Tot i així, moltes gràcies per dedicar el seu temps a mostrar-me la seva opinió.
- 6 de juliol del 2014, a les 0:34
- - ha dit...
-
Moltes gràcies de veritat! De ben segur que m'ho miraré! Me'n alegro que gent com tu es passi pel meu blog. Una abraçada!
- 6 de juliol del 2014, a les 4:28
- Nur Costa ha dit...
-
Totalment d'acord amb el que dius en aquesta entrada.
Com més gran em faig, més reconec l'absurditat de l'escola, l'institut... és com un model escolar que va ser fabricat per a l'època industrial, amb treballs industrials: producció massiva en que les persones han de realitzar tasques molt concretes i repetitives.
No parlo només dels treballadors d'una fàbrica. Els funcionaris, professors, consultors, advocats... tots realitzen feines repetitives que generen més i més "paperassa" pel simple objectiu de crear més llocs de treball estandarditzats.
El que cal entendre ara és que tant els treballs del futur com les noves generacions (millennials, gen Z) crearan nous models de negoci, nous llocs de treball. Hem de permetre l'evolució.
S'ha d'acabar això de matar la creatividad i l'ambició a les escoles. És com si posessim a les criatures en un sistema totalmente irrefrenable cap a la passivitat i la submissió. Si mai arribo a tenir fills: no trepitjaràn mai una escola, si la cosa no canvia. Que aprenguin des de casa.
Gràcies per les teves paraules, Roger. - 13 d’agost del 2014, a les 8:20
- - ha dit...
-
Gràcies per les teves paraules Núria, per demostrar que hi ha gent que m'enten i que segueix el que faig i el que dic. Simplement intento transmetre la meva visió del món i gràcies a persones com tu, puc mostrar-la i plasmar-la en quatre paraules. I novament, Gràcies.
- 13 d’agost del 2014, a les 13:53
Arxiu del blog
-
►
2016
(13)
- ► de setembre (3)
-
►
2015
(14)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
-
▼
2014
(26)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (3)
7 comentaris:
La normalitat no normal, molt bonic noi. Així es com veiem el que ens envolta molta gent i d'altres es justifiquem aprofitant-se d'ella.
Sí, exacte! Moltes gràcies!!
Malgrat estar a segon de bat, sigues conscient que estàs utilitzant conceptes molt controversiats durant el segle XX (real, cultura, veritat, vida, ens, cos..). Realitat i real són quasi pilars de les teories psicoanalítiques i de la Fenomenologia; i Normalitat/no-normal és la base del pensament crític de Michel Foucault (o Judith Butler). Visita'ls, descobreix si és lícit parlar de normalitat, de realitat, etc.. a hores d'ara; i podràs parlar amb certa propietat sense que facis uns jocs retòrics (realitat massa real, blabla).
Com comprendràs, la filosofia i la crítica és un no-parar de replantejar-se les coses, de mirar la vida en totes les perspectives possibles: hi ha tot un món fora del que t'ensenyen a l'institut, i com més hi entris, més sorprès et quedaràs de com funciona el món! Ànims!
Em quedo sorprès de la cultura que expresses en el meu blog. No acabo d'entendre molt bé el que em dius. Vull interpretar que abans de parlar sobre algunes teories psicoanalítiques, que he nombrat inconscientment, m'informi i les adapti adequadament en el meu blog. Perquè tal com ha dit vostè, pugui parlar amb propietat. No sé si és lícit com diu vostè, però li agraeixo que dediqui temps ha aconsellar-me i nodrir-me de cultura, però a partir d'aquí m'agradaria dir-li que els meus textos són així perquè m'agrada fer-los així, són tal com em surten, tal com em rajen. El joc retòric és la gràcia per mi, i com sempre dic, només és un simple punt de vista, més o menys culte, només intento plasmar la meva visió del món des de la meva mínima experiència i coneixement. Tot i així, moltes gràcies per dedicar el seu temps a mostrar-me la seva opinió.
Moltes gràcies de veritat! De ben segur que m'ho miraré! Me'n alegro que gent com tu es passi pel meu blog. Una abraçada!
Totalment d'acord amb el que dius en aquesta entrada.
Com més gran em faig, més reconec l'absurditat de l'escola, l'institut... és com un model escolar que va ser fabricat per a l'època industrial, amb treballs industrials: producció massiva en que les persones han de realitzar tasques molt concretes i repetitives.
No parlo només dels treballadors d'una fàbrica. Els funcionaris, professors, consultors, advocats... tots realitzen feines repetitives que generen més i més "paperassa" pel simple objectiu de crear més llocs de treball estandarditzats.
El que cal entendre ara és que tant els treballs del futur com les noves generacions (millennials, gen Z) crearan nous models de negoci, nous llocs de treball. Hem de permetre l'evolució.
S'ha d'acabar això de matar la creatividad i l'ambició a les escoles. És com si posessim a les criatures en un sistema totalmente irrefrenable cap a la passivitat i la submissió. Si mai arribo a tenir fills: no trepitjaràn mai una escola, si la cosa no canvia. Que aprenguin des de casa.
Gràcies per les teves paraules, Roger.
Gràcies per les teves paraules Núria, per demostrar que hi ha gent que m'enten i que segueix el que faig i el que dic. Simplement intento transmetre la meva visió del món i gràcies a persones com tu, puc mostrar-la i plasmar-la en quatre paraules. I novament, Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada