Sents el vent passar mentre la carretera crema. Vas veient que la vida
no és fàcil, però que no seràs tan poca cosa com per no afrontar-la. Com sempre, ja saps, que tot depèn del teu
filtre. Depèn del lloc, del instant, i de les persones que t’envoltin en
aquest. Els petits grans de sorra et poden
ajudar. Et fan tocar de peus a terra i adonar-te’n que ja ets gran. Que
tot ha canviat. Que el teu futur ja ha vingut i està passant. Que més que
pròxim és proper. També saps que ja res
és com abans, que la gent que estava en la teva bombolla ha volgut petar i
caure, per no tornar-te a trobar. Perquè sí. Però no per això la solitud serà
dolenta, ni tampoc, oblidaràs cada petit instant que t’acompanya i el fas
teu. Ara més que mai ets tu. Aquest tu,
que dia a dia, has anat formant i que no saps on realment acabarà ni romandrà,
però que simplement hi és, el veus, i saps que és la millor versió de tu
mateix.
L’enfoc de la vida és important, tan important com l’aigua que travessa
cada porus de la pell, mentre el sol et cau a la cara. Simplement sigues i amb
aquest, vola i desplaçat per on vulguis. Si el teu tu és teu, el futur serà
pròxim i les emocions que visquis mai seran només emocions. Cada cosa que
t’acompanya t’ajuda a veure la vida des de diferents prismes. Tu tens els teus,
fes-los més grans que mai ja que no saps la forma que tindran els altres. Però
aquesta és la dificultat i la virtut. Aquesta és la clau de qualsevol món
incomprès. Gràcies això et pots aixecar i descobrir la vida, descobrir que el
teu camí no hi és, ni el trobaràs, ni et sentiràs ajudat per bombolles que es
trenquen. Aquest el vius dia a dia. Jo no sé com serà d’aquí uns grans de sorra
més. El que sí que sé és que el meu
brolla entre aigua i onades. Que el color blau, marró, blanc i verd fan que la
meva vida sigui diferent. Mentre ells em deixen el full jo els pinto plens de
paraules. Perquè la meva vida és això i
aquí, i mai oblidaré com atrapar-la. Perquè ella cada dia em recorda, que la
importància de poder viure i sentir el que sents, és un gaudi únic que mai has
de deixar de banda. Sempre trobaràs petites fulles que et seguiran i indicaran
el teu camí. Aquelles que voldran el millor per tu, perquè creuran en tu. Però
d’aquestes, n’hi ha ben poques. Les petites coses i els petits detalls, són el que
més valen. I la vida, està plena d’ells. Jo només vull, veure i viure a la meva
manera, trobant així el meu lloc. Tornant enrere i veient, com la llum s’escau,
cremant-ho tot .
Link curtmetratge youtube: https://www.youtube.com/watch?8 link8ljv=GpX9q2MlyQk&list=UU3zSqVuOT4HDm4DHOeOuPoQ
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada