Retenir els sentiments i les emocions és estúpid. Anar a classe i que el professor no t'aporti res, és estúpid. Fer creure que els valors humans recauen en el rol social/econòmic en el qual pertanys, és estúpid. La raça humana és estúpida. I jo entre ells.
Com sempre dedicar una petita introducció al que m'envolta cada dia no podia causar-me res més que una espècie de, com dir-ho, foscor interna. Però en el fons està bé, és bonic, no? Això és el que ensenyen. Puc continuar amb la introducció començada i no acabada. Fomentar la memòria i no la creativitat havent-hi internet, és estúpid. Creure que la força humana és l'eina de raó, és estúpid. Utilitzar la teva merda de vida per amargar la dels altres, no és estúpid. És incoherent. Podria estar hores recordant el fàstic que em fa la societat actual. Però és tan monòtona que m'avorreix. Em provoca estímuls. Amb resposta de vegades, però no massa agradables. A més, aquesta n'és una altra, resulta que si un amargat d'aquests, es dedica a no sé per què, a dir-te alguna cosa malament i tu li contestes, el que ho està fent malament ets tu. I a més té raó. Sí. Et diré per què. Vostè, amb molt bona intenció i educació dirigint la paraula a un humil home/dona treballador/a o no, espera una resposta amb la mateixa intenció. I això és un error. Aquesta persona, amb vida prou penosa per a intentar frustrar al primer que passa, i dic intentar perquè si aquesta escòria té poder per fer-ho ja podem plegar, creurà que vostè bella persona s'ha volgut posar en assumptes mentals o actes que estava realitzant i no té dret a fer-ho. Has trepitjat la seva bombolla i per tant, té poder per recriminar-te el que vulgui. Bell home/dona, no tens raó. Ja t'ho he dit. Marxa i penedeix-te d'haver demanat un servei que t'havia d'oferir i li podies exigir. I continuo dient que la raó no la tens tu perquè efectivament, no la tens, vas errat. La subespècie que acostuma a abundar, força majoria, en la massa esfèrica la qual anomenem terra, és aquesta. Els cercles estan marcats així i tu has d'acceptar-los. Es fa pesat parlar d'aquests, em cansen, m'esgoten.
M'encantaria tant poder tirar-me amb un paracaigudes. És una experiència on les emocions flueixen per l'aire, res importa només tu, l'home que et subjecta, i l'aire que travesses. Si tothom fes el que desitgés en un món on la societat és marcada per l'intel·lecte i no per l'economia les coses anirien molt millor. Però no t'oblidis, llançar-te amb un paracaigudes ha de ser extraordinari, apoteòsic. Acabar un text parlant sobre gent estúpida és estúpid.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada