La sensació d'un futur proper no garantit per ningú m'obliga a replantejar-me si aquest és abstracte, és concret, o una simple utopia en el meu pensament.
M'encanta saber que ara mateix he decidit el meu futur. He fet "clic" en un botó i he aconseguit posar quelcom amb rumb vocacional. La ironia aquí és intangible, però bastant visible. Aquest noi, el Carles Domingo, és el primer en aconseguir un 10 en el seu futur. M'agrada més encara, saber que el teu futur l'elegeixen quatre científics mentre fan proves amb nosaltres, les rates. Aquesta rata però, sembla que l'han premiada per l' excel·lència, res a desprestigiar i d'un mèrit impressionant. Però en el que les meves paraules diuen, la nota no hi apareix enlloc. Resulta que ara he decidit el meu futur en tan sols una nota que segons els científics determina no sé què. La nota m'és igual, i els científics encara més, perquè jo sóc una rata fora de proves i experiments.
La pregunta més típica d'ara és; quina carrera faràs? Has entrat al teu futur tan desitjat? La meva resposta sempre és ; sí, tot bé. Així faig veure que m'adapto al entorn, facilitant la situació a aquells interessats que m'escolten. Em sap greu, sóc un inconformista. Sincerament, ara mateix, el meu futur no el sé ni el sabré. Però no amb allò que diuen, ara m'agraden les lletres o els números, sinó que realment, fins que no toqui la matèria amb la qual em crec identificat no sé si podré fer-la. I després, tampoc sé si allò, serà finalment el que voldré fer de per vida.
Aquest text no és el típic de sempre dient no sé què fer en aquest futur tan important determinat per una nota en un medi envoltat de rates supèrflues, sinó que va més encaminat amb el desplaçament d'un sistema, que per mi, no és el correcte i no m'hi sento identificat. Però com no tinc altra manera, doncs em faig l'adaptat amb el medi perquè no em mirin com si fos un gat entre les rates i els científics.
Ara per mi, ve la part més divertida. Els meus pares porten tota la vida esperant que els hi digui què vull ser de gran, amb una emoció incontrolada. Allò típic de l'escola que els professors et pregunten; Què vols ser de gran? I si no dius una professió prou decent per les seves expectatives, et miren amb cara de; aquest és un desgraciat, no farà res, és diferent. Però tornant al tema, el que m'agrada més és el dubte dels pares. L'altre dia els hi vaig dir una carrera que avui ja ha canviat i demà, tornarà a canviar. S'espanten. Esperen que els hi digui el que vol sentir tothom, dir que la meva vocació no experimentada la sé, i que és prou prestigiosa com perquè em mirin per damunt les espatlles.
Així que, senyores i senyors, la meva resposta és: El meu futur és aquest, el que va entre lletra i lletra, cada espai i coma que brolla sobre aquest aire incomprès.
5 comentaris:
Molt gran, Roger!!!! Rates amunt
M'ha encantat la metàfora dels científics com a correctors de la sele i també com canalitzes el teu suspens
Moltes gràcies a tots dos!
Tu ets un rata fora de rates i experiments? Unes altres paraules hipòcrites, ja que tu has participat en aquest joc del científic i la rata! i, realment, sí que t'importa la nota ja quedetermina el teu futur d'una manera relativa. Els científics han triat el mètode, però tu ets qui ha triat l'experiment; així que l'èxit o no només està a les teves mans!
Primer de tot cal dir, que et tornes a confondre, és sarcasme i ironia, no hipocresia. I et diré perquè. Ja que he participat en aquest joc perquè no tenia altre alternativa ja que el sistema educatiu es basa en una nota sense cap mèrit ni claredat de la situació. Però això és un altre tema. És a dir, que no depenia de mi fer-ho o no, ja que estic en contra pero no tenia altres opcions. Et tornes a confondre, a mi m'importa la nota perquè sense ella, per culpa del sistema educatiu mal fet, no puc anar enlloc. I d'això precisament em queixo. I per últim, jo no he triat l'experiment, són ells que l'han imposat. En la última frase estic d'acord amb tu. I com sempre, Gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada