La gent és dolenta

La gent és dolenta. La gent em fa por. I dic la gent i no les persones. Vull allunyar-me de la gent, vull estar prop d'una utopia lliure i tranquil·la, però lluny de la gent. Perquè la gent, creu-me, és dolenta.

Vull respirar sense entrar en la bombolla estesa de gèrmens i bacteris. Vull sentir-me allunyat de malícia maquiavèl·lica expressada en forma de gent. Ho demano i ho suplicaria si pogués, perquè el que ja no puc més és  estar compartint una bombolla així. 

Som humans, jo el primer i el més equívoc de tots, però no oblidem que la diferència entre gent i persones és ben gran. El simple fet que siguem humans significa que les persones ens convertim en gent, i a més, en diverses escenes de la nostra vida. I dic escenes perquè pel que he après l'única màscara que existeix és la nostra cara i les nostres paraules, canviades al gust del teatre del dia, i de l'escena més cínica possible. Però què voleu, som gent.

Sóc persona, i  humana de moment, en poques metamorfosis existeixo com a "gent" però, sí, també hi existeixo. La gent és dolenta, la gent fa mal, la gent fa "bullying", la gent et senyala, la gent se'n riu si no ho fas bé, la gent t'ensenya que no és qui ets sinó que tens, la gent et diu que els valors no estan al cap, sinó a la cartera, la gent et diu que segueixis la multitud, que facis cas dels que et miren per damunt de les espatlles, la gent volen que permetis tot això i la gent és dolenta. 

Per això, jo, em vull allunyar. Sóc humà i poc important, espero que més persona que "gent", però això, pel que sembla, no ho determino jo. Poc m'importa, suposo i espero, ja que el teu món idíl·lic l'has de fer realitat, i això, ho tinc dia a dia al cap. Poca importància té com de clares tinguis les idees, i com de bo o dolent siguis, el defecte més gran serà el fet de ser humà i no persona. Ens queixarem i ens allunyarem dels que considerem que ens ofenen, que ens fan mal, que no comparteixen rol ni circumstància, però també d' aquelles persones que considerem massa bones i també innocents. Massa persona per mi i bondat, no li vull fer mal. Mínim de decència, si es té. I és correcte, però també incorrecte. Tot és confós i ambigu però jo tinc clar que prefereixo ser persona sola, que  ésser  envoltat de gent dolenta. 

Així doncs, on vaig a parar i on vull concloure, quina idea he de deixar caure perquè subconscients treballin en escenes somiadores? Les persones ni sabem el que volem, ni volem el que tenim. Vides extenses i dures, sacrificades per bombolles contaminades i ideals que no arriben ni això, però el més important no és saber ni fer de mediador com faig, això ho pot fer qualsevol, el que és més important és saber on estàs i com resistiràs .