Amb puny i tinta


Estrenar llibreta és una molt bona sensació. Amb puny i tinta. M'agrada tornar al meu racó. Sentir la pluja i estar a la finestra de la meva habitació. Noto com les gotes cauen, sentir l'olor que desprenen mentre esclaten contra el terra humit. Poder desconnectar per connectar amb el meu jo més profund. Però com sempre, hi ha alguna cosa que m'incomoda. Sembla rancúnia acumulada, un núvol fosc que es deixa emportar  per un aire fred. I aixeco el cap i ho veig. És penombra, és dolor. Uns àngels amb ales endimoniades volen pel cel. La sensació no marxa, torna, es transporta, flueix, s'estanca i roman. Jo no l'he obligada a estar aquí però es queda, sense avís ni invitació previ. Tot i així em relaxa. És molt contradictori però és el meu  interior. Sento el tacte de les fulles noves, blanques, m'abracen, i em recolzen. Des d' aquí dalt tot es veu més clar, més senzill. M'escapo de les meves lletres nocturnes per estar aquí, per sentir-te, per trobar-me i per trobar-te. Perquè sempre estàs present. I t'escolto, caus amb un agut suau que m'acaricia,  i et veig, una llum translúcida, clara, plena de vida i dolça, amb una nitidesa honesta. I t'oloro, desprens l'aroma més tendra i inodor de tota la terra, la teva flaire es desprèn  a  cada flor quan rebota entre els pètals. I també et noto, et sento, et toco, i em toques. Cada vegada que rellisques sobre la meva pell d'una manera tímida i somrient, i et tasto. El teu gust afable, apassionat, i encaramel·lat mentre m'acaricies el llavi. I és que no et puc enganyar. La meva paraula és tan sincera com el teu rostre, la teva forma. I per què ets tan amarga i dolça a la vegada, si no tens sapidesa? Per què em portes una mossegada fosca, freda i dolorosa amb un petó càlid i proper, si ets intangible? I en tot això quina resposta esperes que doni. Mentre al meu costat vas escardant cada pedra i cada engruna de terra seca, per esdevenir humida. 


M'agradaria poder dir-te que paris i treguis l'ombra del meu cos,
però només et diré que continuïs com cada gota que cau i envolta el meu cor.


T'estimo pluja

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Amb puny i tinta


Estrenar llibreta és una molt bona sensació. Amb puny i tinta. M'agrada tornar al meu racó. Sentir la pluja i estar a la finestra de la meva habitació. Noto com les gotes cauen, sentir l'olor que desprenen mentre esclaten contra el terra humit. Poder desconnectar per connectar amb el meu jo més profund. Però com sempre, hi ha alguna cosa que m'incomoda. Sembla rancúnia acumulada, un núvol fosc que es deixa emportar  per un aire fred. I aixeco el cap i ho veig. És penombra, és dolor. Uns àngels amb ales endimoniades volen pel cel. La sensació no marxa, torna, es transporta, flueix, s'estanca i roman. Jo no l'he obligada a estar aquí però es queda, sense avís ni invitació previ. Tot i així em relaxa. És molt contradictori però és el meu  interior. Sento el tacte de les fulles noves, blanques, m'abracen, i em recolzen. Des d' aquí dalt tot es veu més clar, més senzill. M'escapo de les meves lletres nocturnes per estar aquí, per sentir-te, per trobar-me i per trobar-te. Perquè sempre estàs present. I t'escolto, caus amb un agut suau que m'acaricia,  i et veig, una llum translúcida, clara, plena de vida i dolça, amb una nitidesa honesta. I t'oloro, desprens l'aroma més tendra i inodor de tota la terra, la teva flaire es desprèn  a  cada flor quan rebota entre els pètals. I també et noto, et sento, et toco, i em toques. Cada vegada que rellisques sobre la meva pell d'una manera tímida i somrient, i et tasto. El teu gust afable, apassionat, i encaramel·lat mentre m'acaricies el llavi. I és que no et puc enganyar. La meva paraula és tan sincera com el teu rostre, la teva forma. I per què ets tan amarga i dolça a la vegada, si no tens sapidesa? Per què em portes una mossegada fosca, freda i dolorosa amb un petó càlid i proper, si ets intangible? I en tot això quina resposta esperes que doni. Mentre al meu costat vas escardant cada pedra i cada engruna de terra seca, per esdevenir humida. 


M'agradaria poder dir-te que paris i treguis l'ombra del meu cos,
però només et diré que continuïs com cada gota que cau i envolta el meu cor.


T'estimo pluja

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Powered By Blogger
 
Blogger Templates