Ets tan bella, tan pura i tan teva. Em complau estar aquí, mentre veig, que ets com una estrella. Em mostres la teva atenció, jo, només puc respondre amb un petó. M'agrada estar amb tu, mirar-te, que em miris i transmetis aquesta gran sensació. I digues, sóc foll, per estimar-te i odiar-te sense tenir por. Ja que al final, el que compta, és la teva escalfor. I dic acte, verbalment, ja que física només ho fas quan s'ho enduu el vent. Ara et vols mostrar clara, senzilla, despullada davant la nit amb un gran encant. Però sé que ets falsa, perquè els núvols, et tapen de tant en tant. No et culpo, l'ombra sempre està aquí. Vol demostrar-me que hi ha una altra realitat per mi. Tot i així em relaxa, m'atrapa i em llença el seu verí. Igual que una serp de cua llarga i pell de robí. I què he de dir vella companya, si tu ets lliure de fer el que vols. Per això cada dia t'amagues entre els llençols. Però repeteixo, i sé que em faig redundant, només la teva llum em recolza mentre m'estàs observant. I és que és de nit petita donzella. On sembla que marxes sense mirar enrere. I la nostàlgia em pot, s'apodera, i m'acaricia amb suavitat. Jo no m'enfado mentre desplego els braços amb afectuositat. I no és res més que un somriure i admiració amb tota l'atenció. Cada vegada que et mostres sense cap tipus d'amargor. És hora de dir-te adéu companya infeliç, esfera gegant, ja que la nit s'acaba, i tu, te'n vas brillant.
Gratis et amore
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada