Ella és, ella és, ella és donzella,
ple de paraula, sentiment vell, fa tard.
Només expresso el que sento i només sento,
tot allò que volia escoltar, sense esclatar, sense pensar.
I sí, ella és, donzella, plena de rosa i espurna,
plena de plor i rialla, plena de pluja i llàgrima.
Em sento estancat, escric per escriure,
i sóc escriptor per escriure, igual que músic per escoltar-te.
Sé que no té sentit, sé que és insípid, és brut i és lleig.
M'agrada que sigui així, perquè m'agrada ser així,
perquè simplement, sóc així. I és buit, i per tant, no és ple.
No rima, no forma, no entén i tampoc comprèn.
Però ella és, ella és, ella és ella,
no sé si m'acompanya, la tinta és negre, i el vent és fosc,
l'escalfor absent, i el fred, incapaç de travessar un cor tan gèlid ja, cansat.
T'espero aquí penúria, obsequi del sentiment que només em desgavella.
Aquí m'aturo, ja no escric, perquè això és per a ella,
t'estimo solitud com aquella que no sap estimar,
tu m'arrancaràs i m'arrossegaràs, jo et miraré.
Per últim pensaré, adéu, sempre m'has acompanyat.
Podcast per escoltar: http://rogersgatsby.podomatic.com/entry/2016-02-27T17_15_54-08_00
Podcast per escoltar: http://rogersgatsby.podomatic.com/entry/2016-02-27T17_15_54-08_00
1 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada