Popper

M'està angoixant aquesta sensació estranya que em recórrer pel cos, em saluda i m'escup a la cara. Jo somric, mirada baixa, irònic i veig que porto unes cicatrius de punta a punta orella que em fan un dibuix, sublim, elegant, i maquiavèl·lic.

És com una mena de so que se'm posa pel cos i m'inunda d'ones que em porten d'una banda a l'altra de la paret. Cops al meu cap però com si no els notés, és com si el meu cos no em pesés i els músculs és moguessin per instint i no pels impulsos enviats pel cervell. No respon bé. Sembla com si una droga m'estés ocupant el 98% del meu jo i estranguli les meves venes amb unes bombolletes de color groc semblant a la cervesa, però totalment diferent, al gust, tacte, olor, color, forma i sensació.

Em desperto i moc el cap d'una banda a l'altra, la melodia es repeteix i és com si un pallasso tètric sortís d'aquella capsa quadrada de colors per fer un moviment totalment redundant, fosc, i tenebrós. En el fons m'agrada estar a la foscor, sempre he pensat que és el meu lloc. Jo sé que em miren des de l'esquena i pensen on vaig volant amb aquestes ales negres, ploma que cau i taca el terra. Cada rajola s'inunda d'un color tinta que fa cremar tot l'aire que es respira. Jo torno a la meva posició per mirar les ferides que tinc al meu cos i somric, ric, i inclinant el cap uns quaranta-cinc graus miro a l'horitzó amb cara de psicòpata per marxar volant i abandonar l'infern una estona.

Els meus mitjons arriben a l'altura dels genolls i això m'agrada. Em fa sentir segur i em marca el camí que he de seguir. Dic això, en veu alta, com per agafar confiança quan m'adono que és massa tard, una pedra s'ha encallat a la roda del meu longboard i he sortit disparat a terra marcant genoll, colze i mà. És sang. Torno a patinar d'un salt i me'n vaig amb les ales negres i el somriure que comentava abans.

Prou d'aquesta sensació, m'està tornant a venir. No veig amb claredat, és com si tots els sentits s'ennuvolessin per recordar-me que no estic sol en la meva solitud. Que aquesta droga que estic esnifant no és res més que la teva olor, i que això que sento, és del tot inodor.

Tanco la pàgina del llibre per tornar a volar, per tornar a patinar, per tornar a somriure, i per encadenar una sèrie de sentits i sentiments cap a la meva posició inicial, plena de foscor, plena de cendra, però que em fa sentir còmode, que  em fa veure-hi bonic, i em fa ser feliç, només perquè hi ets tu.

Droga fosca color tinta inodora.