Desubicat

Em sento desubicat, i anava a introduir-ho amb un "a vegades", però ni tan sols s'ho mereix l'ocasió. Sé que no està malament, també sé que no és il·lògic, simplement m'hi sento, i ja està. Tinc ganes de viure, de viure més, de respirar més, d'inspirar més, i d'expirar menys.

Perquè sí, tot el dia faig això, expirar. Molt simple això de començar amb una introducció de tres línies fent-me l'ofuscat, una mica trist. Prou ja de sempre el mateix estil, la mateixa brossa, la mateixa merda, prou. Em sento com a Birdman tu. I això de ser protagonista em mola. Sabeu quan el Michael Keaton (protagonista de Birdman) li parla el seu alterego superheroi Birdman i li diu la deixalla de persona que és? Com una espècie de consciència que et va dient les desgràcies que penses i que no vols pensar ni dir. És graciós i entretingut. Et sents sol però no ho estàs. Paradoxes. En fi, que no sé ni com extreure més tinta de la que surt de la ploma, del braç o de la nit, que no sé res i no m'agrada no saber-ho. He començat el text amb un "desubicat",  i de fet, és veritat. Desconec el per què, el què, el qui, el com i el quan. No trobo l'on. La gent, l'estudi, la improductivitat. M'esclata la vena del coll supurant àcid sulfúric. Odi i rebel·lió. Estic cansat i embruto amb sang i foscor cada lletra que s'impregna aquí. No em sento còmode, ja està. I no puc evitar-ho, la meva situació en la vida em porta a sentir-me així. I sí, el pròleg i les dilacions innecessàries eren per decorar amb èmfasi i respecte la meva incomoditat i desubicació a la vida. Jo aplaudiria amb eufòria les paraules meravelloses que inunden el meu pensament. De fet, no. I prou, prou, marxa coi de consciència tot el dia rondant, volant, per no ajudar, per no fer res, per no dir res, per no existir.I sí, així em sento jo. Inexistent. No perquè no em senti estimat, o ajudat, o jo què sé, sinó perquè no faig res. Literalment, res. Per això vinc a buscar-te a tu, nit, fosca, penombra voltadora de mons. Em sento com que jo visc en una galàxia, sistema solar, amb tranquil·litat, i els altres, en una altra totalment diferent. Jo carril dret, gaudint del passeig, la resta, sembla que volen córrer per l'esquerra. I el problema de tot això no està en què voltin lliurement, sinó que destorben el meu volt, que sí, és tranquil. I això és el de menys, els altres m'importen, i molt, però realment poc. El que sí que m'eleva a un estat superior, com deia, és el romandre ànima, cos, i llit, en un mateix estat cada segon de la meva vida. Pàgines absurdes, buides, tristes, inútils. Useless. En anglès queda millor, i sí, tinc la sensació que queda més cool i s'expressa més profundament, gràcies. Cansat,  i no un cansament lògic de fer treballar la ment, o un altre de "no m'aguanto ni dret", típic dels pobres pares; que no s'aguanten ni drets. Un cansament de no fer res. I el més graciós? M'importa ben poc, per no dir gens, és a dir, gens. Avorrit, mirant el sostre, pintura treta de color verd en la cantonada, mentre agafo el mòbil i llegeixo més ximpleries innecessàries, incomodants, estúpides i ja saps, useless. Però no passa res, perquè el rellotge corre, el dia també, i ja ha passat un altre mes. Dos anys estudiant Periodisme per passar-me els dies a casa odiant la meva existència per no fer res productiu. Absolutament res. I no allò que dius, però no menteixis, faràs coses que són super útils i coses, i bé, coses? No, amic, no. Company de viatge. És brossa per cremar i exterminar de la superfície terrestre. Però no passa res, perquè tothom està igual.

Llavors què passarà? Res. Sortireu de festa, fareu molts amics circumstancials que no sabeu ni qui són, i després fareu un treball de 20 pàgines per a set persones per poder dir "sóc universitari" i molt culte, i molt productiu, i molt bla, bla, bla...

O això, o acabareu escrivint un text desubicats, incomodats amb una introducció i una conclusió típica, poc variada, i amb molt de rancor en el vostre interior. De fet això últim no crec.

Tempus fugit.

Mai millor dit, i en llatí, que queda més cool.



Link podcast: http://rogersgatsby.podomatic.com/entry/2016-04-19T08_29_45-07_00