La ment, poc lúcida,
no entén ni comprèn.
Sembla una pedra
però no la veiem.
Escriure per gust,
no per afició,només
extreure allò que cita
una contradicció.
Duresa i serietat
sentiments que
acompanyen dia,
nit, i estat.
La persona és aquella,
elegeix i decideix.
No té consciència
únicament dels vels
que li tapa,
la visó del cel.
4 comentaris:
Vaja, vaja... Com escrius, quin estil... M'he enamorat de les teves paraules, segueix aixi, pots arribar molt lluny!!
Moltes gràcies!!
"La ment, poc lúcida," et recomano que posis la coma després de "ment"! queda molt millor! :)
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada