La senzillesa de pensar, de
reflexionar, d’arribar a una conclusió per mitjà d’un pensament propi és el que
cadascú de nosaltres fa dia a dia.
El jo interior, aquell amb el qual parles
quan estàs sol, t’hi comuniques, li fas saber que ets allà, només amb aquest,
ja estàs reflexionant. T’acabes deixant perdre per tots aquests pensaments, per
totes les conclusions i paraules absurdes que només estan i es queden en la
pròpia ment, sense saber mai si sortiran, o no.
La capacitat de veure,
analitzar un entorn, una societat, un cos, una ànima, un fet, una pregunta, una
resposta, tot això és aquí, allà, i a tot arreu. És vigent i prou, ningú no es
pregunta el per què de qüestionar-s’ho, simplement es fa i ja està. Però, no
perquè es faci sense ser-ne conscient cal treure-li importància, al contrari en
té més, ja que així es demostra que aquesta qüestió interna que es porta dia si
i dia també, forma part de nosaltres i més concretament dels éssers humans,
aquells únics, amb enginy de raonar i pensar, evolucionats, capacitats i perduts. L’art de la filosofia porta segles
entre nosaltres, no se li dóna importància, però la utilitzem i depenen de la
intel·ligència és valorada i gaudida.
No tothom té la capacitat de veure-la ,
ni de tastar-la, però tothom la practica, a més o a menys escala. El problema
està en la paraula que caracteritza als
humans ; “perduts”. Un adjectiu qualificatiu que mostra la pobresa
intel·lectual al S.XXI dels humans. Aquells mateixos que han passat a la
història pel poder de la raó.
Filosofar és tan important com existir, la raó és
el que ens fa diferents, el que ens mostra el poder de diàleg davant qualsevol
problema i qualsevol situació. Sense
això no som ni seriem res.
La pregunta continua sent la mateixa, per què els
humans estan perduts?Per què perden tradicions d’antics grecs mil·lenaris
capaços de treure un sistema polític perfecte, un sistema econòmic o una
societat democràtica? Els humans som impressionants, el problema està en la ment
mal utilitzada que embruta i destrueix qualsevol món idíl·lic.
5 comentaris:
Crec que et perds molta cosa (encara ets jove): la raó és una part ben petita de la nostra capacitat espiritual.
Els grecs no eren en absolut perfectes, de fet, moltes propostes seves són exclusivistes i perverses.
Crec que et servirà buscar coses sobre Nietzsche, Merleau-Ponty i Foucault per ampliar el teu bagatge (ja que aquests desacrediten força la posició de la raó).
Gràcies! Realment només era una opinió de com veig la situació. Era molt generalitzat tot, no especifico cap filòsof perquè realment no entenc del tema, només que mínimament. Però, gràcies per la teva opinó, passa't per els altres escrits!
"Per què perden tradicions d’antics grecs mil·lenaris capaços de treure un sistema polític perfecte, un sistema econòmic o una societat democràtica? Els humans som impressionants, el problema està en la ment mal utilitzada que embruta i destrueix qualsevol món idíl·lic."
Està clar que l'antiga Grècia ha estat, és i espero que sigui molt important dins de la nostra cultura i societat. És veritat que van intentar introduir un sistema polític i econòmic viable, però no t'enganyis, Roger. Antigament, també estaven perduts i també hi havia molta corrupció. La societat no ha canviat tant des de l'antiga Grècia i les primeres civilitzacions; els grecs tenien els mateixos problemes i sentiments que nosaltres; les coses canvien, però els humans no. La ment ha estat mal utilitzada des de sempre. Ara bé, estic molt d'acord amb tu que cal filosofar i pensar.
Sí, en cap moment intento idealitzar la cultura grega. En aquella època hi havia esclaus i ara per sort, no. Simplement és una opinió no intentava treure les coses de lloc. Tot i així vull afegir que és força evident que a mida que van passant els anys el món empitjora, i el que haurien de ser avantatges per nosaltres com la tecnologia s'acaben convertint en inconvenients i problemes. Per mi la ment humana, almenys d'aquí, s'està embrutant cada cop més, i si no fem res per canviaro, continuarà així. Gràcies!
Sí, tens raó en això!
Publica un comentari a l'entrada